miércoles, 29 de diciembre de 2010

SI A COMENÇAMENTS DE MES ...



...incloíem un article d'Eugeni S. Reig sobre 'Menjars típics d'Alcoi', hui ho fem sobre 'Begudes típiques d'Alcoi' del mateix autor i que va ser publicat a El Punt el passat dia 20.

L'article de hui el dedique a parlar de quatre begudes alcoianes: el café gelat, l'herberet, el nuvolet i l'ou imperial. Les dos primeres les coneix tothom, les altres dues no tant.

El café gelat
És una beguda espirituosa de café característica d'Alcoi.
Per a elaborar el café gelat hem de tindre café torrat i mòlt de la millor qualitat, alcohol etílic de 96 graus i aigua. El café es fica en uns contenidors especials —una mena de calces— que es submergixen en l'alcohol i es deixa en maceració durant deu dies o més. Després es retiren les calces amb el café i s'hi afig l'aigua que calga per a obtindre una beguda d'una graduació alcohòlica d'uns 17 graus. Cal aclarir que l'aigua que s'ha d'emprar per a elaborar el café gelat ha de ser de molt bona qualitat a fi que no comunique cap sabor estrany a la beguda i permeta mantindre l'aroma del café com més pur, millor. La més adequada és l'aigua desmineralitzada, equivalent a l'aigua destil·lada. És un tema que conec bastant bé perquè mon pare va ser representant d'una casa de tractament d'aigües i la immensa majoria dels equipaments que es varen instal·lar en la indústria alcoiana entre 1940 i 1970 els va vendre ell. Jo mateix vaig treballar uns quants anys en aquella empresa, actualment desapareguda.
Aquesta beguda va nàixer a Alcoi en la primera meitat del segle XIX, en l'època de la revolució industrial, com un estimulant per a ajudar a suportar les jornades laborals d'aquell temps, molt llargues i molt pesades. La beguda es consumia sola o barrejada amb gasosa. Actualment continua consumint-se i és molt popular en les comarques de l'Alcoià, el Comtat, la Vall d'Albaida, la Marina Alta i la Marina Baixa, sobretot en les festes de moros i cristians. Es beu sola o en combinació amb diverses begudes, alcohòliques o no alcohòliques (cervesa, orxata, refresc de cola, granissats diversos, llet i batuts diversos, etc.). Hi ha un bon grapat de combinacions -més de quinze- i totes tenen el seu nom. Les més conegudes i més consumides són la mentira (1/3 de café gelat i 2/3 de granissat de llima), la negreta (1/3 de café gelat i 2/3 de cervesa), la burreta (1/3 de café gelat i 2/3 de refresc de cola) i el plis-plai (1/2 de café gelat i 1/2 de refresc de cola).
El nom que els alcoians del segle XIX varen donar a aquesta beguda va ser café gelat, per a distingir-la del café calent o infusió de café. La immensa majoria dels valencians usem habitualment l'adjectiu gelat amb el significat de fred. En el cas que ens ocupa el significat de la paraula gelat és, exactament, 'a la temperatura ambient'. Café gelat és una denominació popular antiga, però també moderna perquè actualment continua usant-se amb total normalitat. És un nom original i molt encertat i és el que s'hauria d'haver usat com a denominació comercial de la beguda. Durant molt de temps s'ha emprat la denominació café licor, totalment inadequada perquè la beguda en qüestió no és un licor. Ara s'usa la denominació geogràfica aperitiu café d'Alcoi. És una llàstima que els alcoians no hagen tingut la personalitat d'imposar el nom genuí de la seua beguda com a denominació comercial. I em dol molt dir-ho perquè jo sóc d'Alcoi.

L'herberet
Anomenem herberet (o herbero) a un aiguardent d'herbes típic de diverses poblacions del migjorn valencià.
Per a elaborar l'herberet posarem en maceració en un litre d'aiguardent de vi de 45 graus, un pessiguet de cadascuna de les herbes següents, si és possible acabades de recol·lectar:
Cantauesso (Thymus longiflorus)
Donzell (Artemisia absinthium)
Marialluïsa (Lippia triphylla)
Panical (arrel) (Eryngium campestre)
Poliol (Satureja fruticosa)
Rabet de gat (Sideritis leucantha)
Sàlvia (Salvia officinalis)
Santònica (Stachis heraclea)
Te de Mariola o rabet de gat ver (Sideritis hirsuta)
Te de roca (Jasonia saxantilis)
Timó (Thymus vulgaris)
Timó reial (Dictamnus hispanicus)
Es mantenen les herbes en maceració en l'aiguardent durant tres mesos, transcorreguts els quals es filtra. Hi ha qui preferix no filtrar-ho i deixar les herbes dins de la botella perquè li agrada més que es vegen.
Aclariments
1) La fórmula que he donat per a elaborar l'herberet és una de les més usades, però n'hi han moltíssimes més. Es poden emprar fins a 40 herbes diferents. (També s'hi podria posar, per exemple, batafaluga, betònica, fenoll, romer, ruda, camamirla dolça, tarongina, anís estrelat, fulles de llimera, etc.). Uns n'hi posen unes i altres n'hi posen altres, uns n'hi posen més i altres n'hi posen més poques, depén de la recepta que a cadascú li haja arribat per tradició familiar. Però el donzell i el timó reial sempre han de ser-hi presents.
2) El cantauesso (abans Thymus longiflorus, avui Thymus moroderi) és un timonet propi del territori lucèntic amb el qual es fabrica el licor aromàtic del mateix nom. No li conec altre nom que el de cantauesso (no cantueso), que no té res de valencià. La planta que en castellà s'anomena cantueso és el que nosaltres anomenem «cabeçuda», «caps d'ase», bofarull o tomaní (Lavandula stoechas) i no té res a veure amb el Thymus longiflorus. En el llibre La vegetació al nostre medi, els autors assignen al Thymus longiflorus el nom de «tomello de capdell».
3) El poliol que he posat en la fórmula és el poliol blanc (Satureja fruticosa), que és el propi de les nostres terres. Però també seria igual de vàlid posar poliol negre (Mentha pulegium) o fins i tot uns brinets de cadascun.

El nuvolet
Anomenem nuvolet a un refresc que es fa posant a l'aigua (si és fresca, millor) una xorradeta d'un aiguardent dolç i anisat que, en entrar en contacte amb aquesta, l'enterbolix i fa que prenga l'aspecte d'un núvol.
En el capítol de la telenovel·la L'Alqueria Blanca que va emetre Canal 9 el diumenge 21 d'octubre del 2007 a la nit, hi ha un moment en què un personatge li demana al cambrer del bar del poble «una paloma» i el cambrer li pregunta, fent brometa, «¿que vole o que no vole?». Després es veu com el cambrer té en les mans una botella d'aiguardent. És evident que el que el personatge en qüestió demanava era un nuvolet. En castellà, eixe refresc es diu una paloma, probablement perquè l'enterboliment que es produïx quan entra en contacte l'aiguardent amb l'aigua recorda un colom blanc volant. Ja sabem que, en castellà, un colom es diu una paloma. Els catalans, a aquesta beguda, l'anomenen «marsinada», vocable que podem trobar en el DOPV. Però la denominació popular valenciana, ben viva encara, és i ha sigut sempre «nuvolet».
Considere lamentable que la televisió pública valenciana, que hauria de defendre i potenciar el nostre lèxic genuí i ajudar a què cada vegada es parle un valencià més autèntic i més digne, contribuïsca a empobrir i castellanitzar la nostra llengua. Lamentable i vergonyós.
En el Diccionario de uso del español de María Moliner trobem que la setena accepció de la paraula paloma és: «Bebida compuesta de agua y aguardiente anisado». També s'usa en castellà, amb el mateix significat, el diminutiu palomita.
No hi ha cap diccionari valencià o català, antic o modern, que assigne el significat definit a les paraules paloma o palometa, excepte el diccionari del SALT 3 que en la sisena accepció de l'entrada palometa diu: «Beguda elaborada amb aigua i anís o cassalla.» Trist paper el d'aquest diccionari: actuar com a cavall de Troia per a introduir de manera subreptícia en la nostra llengua castellanismes innecessaris.
Només em resta afegir que si en lloc d'afegir-li a l'aigua una xorradeta d'aiguardent se li n'afig una bona xorrada, en eixe cas el refresc rep, per raons obvies, el nom de tempesta.
Tenim un poble creatiu i enginyós que inventa noms propis i adequats per a cada cosa, ¿quina necessitat tenim d'adoptar els de la llengua veïna?

L'ou imperial
Els alcoians anomenem ou imperial a una beguda reconstituent que s'elabora de la manera següent: es posa en un got un rovell d'ou i una o dues cullerades de sucre (al gust) i es bat fins que quede una barreja homogènia. S'hi afig, a poc a poc, sense deixar de remenar-ho, llet calenta fins a omplir el got. Aquesta beguda s'ha considerat tradicionalment un remei eficaç contra els catarros. Si s'usa com a reconstituent, no cal que la llet estiga calenta. Pot estar tèbia o, fins i tot, fresca.
La denominació ou imperial és la que conec d'Alcoi, però la denominació més generalment usada pels valencians és ou celestial.

DESPRÉS DE LES FESTES NADALENQUES ...

















...on anem a començar a passar el montepío?


No sabem el per què, però el Manneken Pis ens recorda ...
El cap dels esdeveniments és capaç de fer un sarau en un altre lloc i que no ens pixen.

martes, 28 de diciembre de 2010

MES FOTOS ENSAIO "CHANO - SANT JORDIET"

Aprofitant un nou enviament de fotos mes complet, vos les faig arribar a través del Blog per deixar una visió mes amplia del ensaio "Filà Chano - Sant Jordiet"




















viernes, 24 de diciembre de 2010

BON NADAL A LA PENYA I DESDE LA PENYA L'ENREIXAT

Benvolguts integrants de la Penya, aprofitant el naiximent instalat en el recibidar de ma casa, vos desige un Nadal ple de goig i un any 2011 extraordinari. Any 2011, any del Sant Jordiet.
Xiulit.

miércoles, 22 de diciembre de 2010

CHANO - SANT JORDIET, UN ENSAIO PER A NO OLVIDAR



Hem pogut conseguir poc material gràfic per a la resenya del ensaio, però no podiem ni deviem en este blog, deixar per este motiu constancia del bon fer de la Filà Chano i de la familia del Sant Jordiet.
Un ensaio que estava de gom a gom, i la gent no s'anava, sentinse molt a gust, jo crec que fins la charanga ho va notar i va tirar el resto. Per a l'historia en l'ensaio havien 23 integrants de la Penya, ademes dels Chanos de la Penya que no s'han contabilitzat com a tals.
Enhorabona a tots els que han fet possible este ensaio.

martes, 21 de diciembre de 2010

UNES NADALENQUES MOLT ESPECIALS












Jo crec que les fotos parlen per elles mateix, de tota manera interessa resaltar unes cuantes, entre elles i de la totalitat, eixa foto de Ramiro i el San Jordiet 2011, 49 anys separen als dos Sant Jordiets, tambe cal resenyar la del Capità Moro fent de mestre de canyes del Sant Jordiet i la de Cuqui i El Capità Cristià cantan nadalenques a ple pulmó, es a dir el millor es que mireu totes les fotos i les disfruteu, però el mes important per a la nostra historia com a Penya es que hem tingut entre nosatres al San Jordiet 2011. Gracies per el detall al pare i al agüelo.

AMB L'EDAT...



...la memòria em fa jugades, o tinc massa coses al cap.



M'ha aparegut per l'ordinador aquesta fotografia i no recorde qui me l'ha enviat. Pel seu interès la pose al blog i vos agrairé als 'personatges retratats' que la dateu i comenteu amb tota mena de detalls: per les vostres cares juvenils en la mateixa, ja pot passar a l'arxiu històric de la penya.



I, que em disculpe el meu oblidat remitent.

sábado, 18 de diciembre de 2010

ENCARA AQUEST MATÍ








...han vist el pollastre de la rifa pel carrer Guillem de Castro fugint de l'olor de socarrim.

ESMORZAR DE CAP D'ANY.

El 12 de gener de 2011 -segon dimecres de mes- celebrarem l’Esmorzar de Cap d'Any i a continuació tindrà lloc la Junta, en què definirem les visites culturals del proper any.
En aquesta ocasió ens reunirem a les 11 h (onze) al Bar La Tasca, carrer de l'Hospital nº 8.

SECCIÓ DE JUBILATS DE LA PENYA

ALS TAURINS I ANTI,


amics tots, vos recomanem l'exposició:
.
VIVAN LOS TOROS
Cartells per a la reflexió
.
Centre Cultural La Nau de la Universitat de València
Sala Estudi General
.
Fins al 23 de gener de 2011
Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 14 i de 16 a 20 hores, diumenge i festius de 10 a 14 hores.
SECCIÓ TAURINA DE LA PENYA

COM A XÀTIVA: SOCARRATS.




jueves, 16 de diciembre de 2010

PER TRACTAR-SE D’UN ESCRIPTOR ALCOIÀ ...



...i l'acte és a València, vos informem d’aquest retall de premsa:


Es presenta a la ciutat de València una biografia il·lustrada de Joanot Martorell



El pròxim dilluns, 20 de desembre, es presenta en roda de premsa la biografia il·lustrada Joanot Martorell. Un cavaller sense fronteres, una edició profusament il·lustrada i acurada a càrrec de Silvestre Vilaplana, qui va ficcionar la vida de Martorell en la magnífica novel·la Les cendres del cavaller, Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira. L’acte tindrà lloc a la Casa del Llibre (Passeig de Rufassa, 11), a les 12 hores, i intervindrà, a més de l’autor, Joan Carles Girbés, director de publicacions de Bromera.



Font: valencianisme.com

martes, 14 de diciembre de 2010

EL ACTO DE LES PASTORETES DE ALCOY...



...se celebrará el domingo 26 de diciembre


El Ayuntamiento ha decidido esta fecha para evitar la coincidencia con un partido del Alcoyano


____



Ai! i els tradicionalistes, que diuen?




Font del titular de premsa: información.es

lunes, 13 de diciembre de 2010

ATENTS AL CANVI QUE VE ...

... i per tal d'alegrar l'ambient i acontentar als cabrejats del passat divendres; aquests dos bons amics van a sacrificar-se, durant les pròximes festes, preparant un gran ‘sarao’ en un bar del carrer de l'Hospital. Es comenta que el seu espectacle està molt d'acord amb l'ambient i decoració del local. Esperarem les seues notícies.

L'escrit anteriorment és la broma i un motiu per comentar la realitat: hem de omplir-se de satisfacció en saber que comptem amb persones, que totes elles són 'ajuda': parlar i fer el que calga, perquè regne l'harmonia i que ens sentim a gust en la penya. Gràcies

domingo, 12 de diciembre de 2010

EN L'ERTA!

...alguna cosa va canviant en la penya.

.


EXPOSICIÓN SOBRE FONTILLES EN EL PALACIO DE CERVERÓ

El Palacio de Cerveró de la Universitat de València, sede del Instituto de Historia de la Medicina y de la Ciencia López-Piñero, un centro mixto entre el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) y la Universitat, acoge la exposición ‘Fontilles. 100 años luchando por un mundo sin lepra’. Con motivo de los 100 años del Sanatorio San Francisco de Borja de Fontilles (17-01-1909. Vall de Laguar/Marina Alta, Alicante) han sido muchas las iniciativas que se pusieron en marcha. Entre todas destacan dos muestras, la organizada por Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell de Gandia y la Asociación Fontilles. Dos miradas diferentes pero complementarias sobre la historia de Fontilles y que por primera vez se pueden contemplar juntas en España. Además del material gráfico e informativo de la exposición, vendrá acompañada de una serie de conferencias y la proyección de diversas películas sobre la enfermedad y su realidad.
Horario:
De lunes a viernes, de 09.00 a 20.00 hrs. hasta el 27.02.2011
Para visitas guiadas, llamar al teléfono 963 864 922

Para más información:
Palau de Cerveró
Plaza de Cisneros, 4
46003 Valencia
Tlf.: 963 926 229
Font: Retalls de premsa.

viernes, 10 de diciembre de 2010

PER ALS QUE ANEU PER ALCOI.


La Penya El Bon Humor ens informa que:

El proper dissabte dia 18, al migdia, seran 'Les Nadalenques' i inauguració del Betlem.
Durant el cicle nadalenc estarà el local obert els dies: 24, 25, 26 i 31 de desembre, aixina com els 1, 2, 5, 6, 7, 8 i 9 de gener de l'any que ve.

Una bona ocasió per passar una estona agradable.

jueves, 9 de diciembre de 2010

ASOCIACIÓN DE BELENISTAS DE VALENCIA.


Correu que ens envia Llorenç i que des del nostre blog, amb gust, vos facilitem el seu contingut:
.
“ OS INVITO A TODOS A QUE VISITÉIS EL BELÉN QUE LA ASOCIACIÓN, DE LA QUE FORMO PARTE, HA MONTADO EN LA PLAZA DE LA ALMOINA (DETRÁS DE LA CATEDRAL, JUNTO A LA ZONA ARQUEOLÓGICA). ESTOY SEGURO QUE OS VA A GUSTAR Y, MUCHO MÁS, A VUESTROS HIJOS Y NIETOS. LORENZO. “
___
.
Des de 4 de desembre al 6 de gener.

miércoles, 8 de diciembre de 2010

MENJARS TÍPICS D’ALCOI.


Pel seu interès i curiositat vos incloem l'article d'Eugeni S. Reig publicat en EL PUNT (22-11-2010)

En l’article de hui parlaré de cinc menjars característics de la cuina tradicional alcoiana: la pericana, la borreta, l’espencat, la mareta i les croquetes d’aladroc.
Abans d’explicar com es preparen aquests plats, he de fer els aclariments lingüístics següents:
A Alcoi, el fruit de les plantes de la família de les solanàcies que reben els noms científics de Capsicum annuum i Capsicum frutescens, originàries d’Amèrica i hui cultivades arreu del món, rep el nom de bajoca. Aquest fruit, en altres llocs, s’anomena pimentó, pebrera, pebre o pebrot. De la mateixa manera, l’espècie que s’obté picant la bajoca roja seca, a Alcoi s’anomena bajoca picada mentres en altres llocs rep les denominacions de pebre roig o pebre vermell.
A Alcoi el bacallà se l’anomena sempre bacallar (acabat en r) i no s’usa mai la denominació abadejo (pronunciat ‘abaetjo’ o ‘abaetxo’ ), que és la normalment utilitzada per la major part dels valencians. Cal aclarir que el mot bacallà deriva del castellà bacallao, avui substituït per bacalao, mentres que el mot abadejo ens arribà abans del segle XVII amb els vaixells portuguesos que duien aquest peix als ports valencians. És, per tant, una paraula d’origen portugués que usem des de fa molt de temps, potser des del segle XIV.
A Alcoi, el tubercle de la planta de la família de les solanàcies que pertany a l’espècie Solanum tuberosum, s’anomena queradilla (sovint pronunciat 'queraïlla'). En el parlar d’Alcoi no s’usen les denominacions normatives creïlla i patata.
A Alcoi, el peix de la família dels engràulids (espècie Engraulis encrasicholus) que, degudament adobat amb sal, dóna lloc a les conegudes anxoves, s’anomena sempre aladroc, mai seitó.
A Alcoi, l’aliment sòlid que es pren com a aperitiu i com a acompanyament d’una beguda, normalment alcohòlica, s’anomena sempre tara, mai tapa. Sovint es tracta d’un producte elaborat en la cuina, com per exemple bocinets de truita de queradilla, encara que també poden ser olives, ametles fregides, cacauets torrats, trossets de formatge, de cuixot o d’embotit, etc. Algunes de les tares típiques d’Alcoi són: abissinis, abissinis de llonganissa, aladrocs en vinagre, bolets de xop, calamars a la romana, caragolets, carxofes rostides amb all i jolivert, carxofes arrebossades i fregides, cervellets, coradeta, croquetes d’aladroc, croquetes de bacallar, esclata-sangs, espardenyes d’aladroc, espardenyes de bacallaret, espardenyes de sardina, faves bollides amb herba sana, fetge rostit, floricol arrebossada i fregida, formatget blanquet fregit, gambes a la planxa, garibaldinos, lleterola, mareta, olives farcides, pericana, pilotetes, renyons a la planxa, sang amb ceba, sangueta, senyalets, sépia a la planxa, sepionets, tombabarcos, ventre en tassa. En aquest article parlarem només de la mareta i de les croquetes d’aladroc.

Tot seguit explicaré com es fan els plats que he mencionat i en l’explicació em permetrà l’amic lector que use els vocables bajoca, bacallar, queradilla, aladroc i tara que, com he dit adés, són els únics que utilitzem els alcoians per a denominar aquests aliments.




Pericana
Per a preparar la pericana en primer lloc, prenem unes quantes bajoques roges seques que no siguen coentes, les torrem, les esmicolem i les posem en un plat. Després prenem un bocí de bacallar que no siga molt salat, el rostim, l’esqueixem i el barregem amb la bajoca torrada trossejada. A continuació ho arruixem tot amb una culleradeta d’aigua bullent. Li posem un bon rall d’oli d’oliva verge i... ¡ja està llest!
I per als amants de mullar pa amb el menjar, els explicaré la variant següent:
En una paella amb oli d’oliva ben calent, fregim les bajoques seques, les traiem, les esmicolem i les posem en un plat. Prenem el bocí de bacallar i, com en el cas anterior, el rostim, l’esqueixem i el posem en companyia de la bajoca fregida i trossejada. A continuació, en el mateix oli de fregir les bajoques, sofregim uns quants gallons d’all tallats a trossets, donant-los només una volteta per la paella, de manera que queden mig crus. Immediatament aboquem a la paella la bajoca i el bacallar, ho remenem, hi afegim un gotet d’aigua i ho deixem bullir tres o quatre minuts. És un plat boníssim, almenys per al meu gust.
.



Borreta
Es prepara de la manera següent. En un perol es posen mig quilo d’espinacs prèviament rentats, uns bocinets de bacallar posats a remulla des de la nit anterior, quatre bajoques roges d’enrastrar seques, una cabeça d’alls i dues queradilles trossejades. S’hi afig una mesureta d’oli d’oliva i l’aigua necessària per a cobrir-ho. Es deixa coure a poquet foc durant una mitja hora. No cal afegir-hi sal perquè amb la que du el bacallar n’hi ha prou. Una volta cuit es deixa caure un ou per barba i quan s’ha quallat, ja està llest per a menjar.
Hi ha qui hi afig tomaca. Hi ha qui posa ceba. Hi ha qui posa bledes en lloc d’espinacs i qui posa sépia en lloc de bacallar. La cuina és imaginació i cadascú pot fer el que més li agrade o allò que millor li vaja.

Espencat
Mullador a base de pebreres, tomaques, albergines i bacallar.
Aquest plat és propi de les comarques de l’Alcoià i el Comtat.
La recepta per a elaborar l’espencat és la següent:
Ingredients
2 bajoques vermelles
2 tomaques
1 albergina
bacallar anglés
1 galló d’all
oli d’oliva verge

Manera de fer-ho

Rostim les bajoques, les tomaques i l’albergina, amb pell, al forn o a la brasa, fins que estiguen blanetes (de 30 a 45 minuts). Les deixem que es refreden i les pelem. Ho col·loquem tot en un recipient adequat i ho esgarrem amb les mans, procurant que la bajoca quede a tires. S’afig per damunt el galló d’all tallat a bocinets molt menudets, el bacallar anglés esmicolat i un bon rall d’oli d’oliva. I ja està llest. ¡A mullar i a gaudir de la vida!

Mareta
Anomenem mareta a una menja elaborada amb úter de vaca o d’ovella que es consumix com a tara.
L’úter s’ha de netejar a fons. Aquesta és la part més important d’aquest plat i la que ens assegurarà una menja de qualitat. S’ha d’agafar la matriu, girar-la al revés com si fóra un calcetí i netejar-la ben neta amb aigua calenta, sal grossa i llima, rentant-la i tornant-la a netejar i a rentar totes les voltes que calga fins que no tinga cap adherència i no solte cap tipus de substància d’aspecte mucilaginós. Quan ja considerem que està prou neta, la bollirem uns minuts en aigua salada, la traurem i la rentarem una altra vegada. Amb açò aconseguirem que quede més blanca i més tendra. L’aigua d’eixa primera cocció la rebutjarem. Fet açò la tallarem a trossos no gaire grans. En un perol sofregirem ceba tallada molt menudeta, uns gallons d’all tallats a trossets molt xicotius i una miqueta de tomaca ratllada. Afegirem l’úter trossejat, una miqueta d’aigua, una xorradeta de vi blanc, sal, bajoca picada i un polsim de pebre negre. Ho deixarem bollir el temps que calga fins que la matriu estiga tendra.
La mareta és una de les taretes tradicionals d’Alcoi més bones, una de les millors. És un plat propi d’una època en la qual tot s’aprofitava. Actualment vivim en una època de balafiament a on aquestes coses no s’aprecien.
Cal aclarir que la paraula mareta, amb el significat definit, no l’arreplega cap diccionari.
.
Croquetes d’aladroc
Per a elaborar-les es capolen aladrocs i alls tendres i el capolat es barreja amb ous, molla de pa arremullada amb llet, pa ratllat i un pessic de sal, i es pasta fins a aconseguir la textura adequada per a fer les croquetes que, finalment, es passen per farina i es frigen amb oli d’oliva ben calent. Si no disposem d’alls tendres, utilitzarem gallons d’all i un manollet de jolivert.

¡Bon profit!

martes, 7 de diciembre de 2010

QUAN ABANS, MILLOR.


____
.
Els que penseu anar al ensaio del nen Sant Jordiet i utilitzar l'autobús (proper dia 18 en la filà Chanos) reserveu la plaça a la major brevetat.

Que ningú pense que podrà viatjar en l'autocar de Presidència, ja que es tracta d'un vehicle oficial: el seu ús i gaudiment és privilegi exclusiu del càrrec electe.
____

lunes, 6 de diciembre de 2010

RÀPIDAMENT...

...anem confirmant l'assistència a les nadalenques.



El nostre 'motorista' ja té preparada la Zündapp, i tot el seu equip, per anar a Alcoi a reservar els pastissos de carn; de no fer-ho amb rapidesa, correm el risc que en compte del apetitós pastisset promès, cobrisca les faltes amb els cinc bunyols de carbassa que tant li estan pesant últimament: són cinc medalles de les que vol alliberar-se.

PER SI ÉS DE L'INTERÈS D'ALGÚ.



" El Museu Valencià d'Etnologia ha organizado un ciclo de proyecciones sobre el Belén de Tirisiti. El Tirisiti es un belén de marionetas tradicionales que se representa en Alcoy y que se caracteriza por su temática profana frente a belenes tradicionales. En forma de crónica, la representación del Tirisiti hace referencia al globo aerostático de Milà, a las fiestas de moros y cristianos y a una serie de personajes propios del incipiente ciudad industrial que Alcoy era en el Siglo XIX, según la Diputación de Valencia.


Las proyecciones se realizan hasta el 10 de diciembre, de lunes a viernes para el público escolar y el sábado y el domingo para todos los públicos, a las 10, 11:30 y 13 horas. "


Font: Diari información.es

domingo, 5 de diciembre de 2010

DURANT EL MONTEPIO DEL PASSAT DIVENDRES...



... quan no ho esperàvem, va aparèixer amb ampli somriure el nostre amic Romualdo i ens va sembrar un mar de dubtes: el consideràvem gusmà, però es va disfressar de sabut i expert masero proveït d'una selecta collita de faves tendres que, per cert, estaven boníssimes.

I seguíem amb els dubtes i preguntes: va muntar una plantació al Marroc, tindrà una explotació agrària a Hongria ... o seran comprades al pakistanès del cantó? i mentre algú, més desconfiat, s'entretenia rebuscant entre la generosa collita l'etiqueta de Hacendado per a vore si encertava amb la procedència.

Després ens va revelar que estaven acabades de collir per un bon amic seu que és l'autèntic llaurador, aspecte que ens va tranquil.litzar: Romualdo tornava a ser gusmà.

____

A més d'agrair-li aquest detall, volem també recordar a molts 'inesperats' que amb les seues sorpreses ens alegren moltes nits els vermuts. I això és tindre, durant tota la setmana, el ‘cabet’ en els amics i sobretot per fomentar i engrandir la companyonia al montepío. Gràcies a tots ells.

sábado, 4 de diciembre de 2010

COM ESTÀ COMPROMESA...



...l'ambientació musical i el tema dels pastissos de carn va pel bon camí, ja podem anunciar-vos el proper acte oficial de la penya.
El 17 de desembre, a l'hora de sempre, ens veiem a El Micalet .
Anoteu-ho a l'agenda.

miércoles, 1 de diciembre de 2010

ESMORZAR - VISITA AL MUSEU HISTÒRIC MILITAR.






.




Desitgem començar amb un agraïment al nostre amic Javier.
____
.
.
Si gràcies a ell, ja vam ser visitants il·lustres a la Capitania Militar -encara en el record dels membres de la Secció de Jubilats- en aquesta ocasió ha tornat a gestionar la visita a aquest interessant museu i del resultat no calen lloances.
Xé Javi, en poques paraules: els teus companys de la penya vam ser tractats com Capitans Generals.
Molt agraïts.


.


____
Hui ha segut d'aquestes visites que quan van arribant les confirmacions, ens preguntem: cabrem al bar? ...perquè cal comptar amb els compromesos i els que tenen tirada a esmorzar a la barra, costum, que ja comença a ser crònica en alguns.
.














____
Donem la benvinguda a Pepe Carrasco i Jorge García Payá 'Pancho' que han vingut per primera vegada acompanyant a Berna i Sele, que comencen a ser habituals d'aquests moments de folgança i cultura.
.













____
I acabem feliçment un altre cicle anual d'aquesta Secció i que, per cert, a gener -el segon dimecres de mes- organitzarà un esmorzar i presentarà el programa de l'any 2011.
Ara, a esperar la convocatòria.

Bones Festes!
____