... acaloradament les esperades partides de cotos; els indiferents al joc, a la ‘taula
de escoti', comentaven la necessitat de crear una
comissió amb plenes facultats de fer i desfer, segons el seu prudent criteri,
per seleccionar un secretari entre els aspirants que, com esclata-sangs, van apareixent després de temps de pluja. Per què serà? De moment, deixem aquesta
moguda per un altre dia: temps hi
haurà fins al maig.
Fernando ha tingut la feliç idea d'organitzar un
Campionat de Cotos que ha servit perquè el montepío estiguera molt concorregut
i animat el divendres passat;
aspecte que alegra molt al nou reboster i li serveix per superar-se i, de rebot, anar
conquerint els nostres paladars setmana rere setmana. Que no li decaiga l'interès.
I els de les taules de cotos? Uns van quedar molt
satisfets i altres no tant: no van tindre de cara al senyor Heraclio
Fournier. Però, al final tots amics.
Resumint. Una bona nit que demà es repetirà.
Nando, gracietes!
Fotos: Cuqui