-com aquelles de la famosa alqueria de la Parreta- va donar per represos els actes
culturals dels majors visitant, el dimecres passat dia 3, l'església parroquial
de l'Asunción de Nuestra Señora, així com el seu museu i arxiu, a la pintoresca
població alacantina de Penàguila.
Si vos
compta Heliberto que, de bon matí, es va donar una pallissa preparant-nos els
platets de aigua-sal (salmorreta), sou lliures de creure-lo o no: açò encara no és dogma de fe. Però, pel vermut havien taquets de
moixama i bonyitolet amb el seu oportú rallet d'oli i, segons comentaven,
amanits per tan matiner i voluntariós amic benimerí que, no obstant això, una
vegada més veu frustrat el seu ascens de meritori a becari; serà per falta de padrí?
És de
justícia que esmentem als germans Requena, molt calladets ells, que arremangats
i a grapats, en un moment, van omplir de pericana i sobrassada tots els vol-au-vent de
la picadeta que tanta acceptació van tindre:
van volar, i no precisament pel vent, en un no res.
I que
vos pareix la feina dels dos becaris? No tenim, ni trobem, paraules
d'agraïment. Rebre una cinquantena d'amics a casa i organitzar tot el tuacte
d'eixe dia no té preu i, a sobre, encertar en l’elecció del dinar. Com diu l'escriptor saforenc Josep Piera: "traure
paella és considera com un convit democràtic, perquè n'hi ha prou de tot i a
repartir entre tots".
Jaume
i José Manuel, gràcies!
Amics,
José Manuel i Jaume, salut i molts anys!
Cliqueu la foto per ampliar-la
Fotos:
Julio Montaner i Cuqui.
Vídeo:
Julio Montaner.
