però ningú es va quedar baix taula.
La
penya va celebrar les Nadaletes; finalitzant
l’acte amb el tradicional sopar de Despedida de Pobre.
Juntament amb les fotos d'eixa nit a El
Micalet reproduïm, pel seu interès, l'article d'Eugeni S. Reig titulat 'Nadal' i que s'ha publicat en el Butlletí InfoMigjorn, mitjà de comunicació digital que
dirigeix aquest estudiós alcoià.
Nadal.
Eugeni S. Reig
S'acosta el període Nadal - Cap d'Any -
Reis, una època màgica per a tots els que som, diguem-ho així, culturalment
catòlics, independentment que siguem creients, agnòstics o ateus, catòlics
practicants o anticlericals convençuts. Tots els que ens hem criat immersos en
una cultura de tradició cristiana -i als valencians, això ens afecta de ple-,
els dies que envolten Nadal ens porten a la memòria vivències de la nostra
infància, i no únicament de la nostra, sinó també de la dels nostres pares,
dels nostres avis, dels nostres besavis, vivències del passat que ens han
arribat per tradició oral i s'han barrejat amb les pròpies. Tant el dia de
Nadal, com també els dies immediatament anteriors i els posteriors fins al dia
6 de gener, se'ns presenten envoltats d'una parafernàlia que transcendix els
actes religiosos i, fins i tot, la mateixa religió. La gastronomia nadalenca,
les cançonetes de Nadal, les estrenes, les innocentades, les múltiples
celebracions festives, els àpats, els regals dels reis, etc., formen part
indissociable de la nostra tradició, de la nostra cultura, de la nostra personalitat,
de la nostra idiosincràsia. Però la globalització uniformitzadora i anihiladora
que, per a desgràcia nostra, ens ha tocat viure, anorrea les cultures
mil•lenàries i substituïx els trets específics dels pobles que tenen una
personalitat diferenciada per altres trets universals que són clons vulgars i
uniformes, idèntics arreu del món. Fem una ullada ràpida a la gastronomia
nadalenca, concretament al sopar de la nit de Nadal i al dinar del dia de
Nadal
La tradició valenciana ha sigut, durant
centenars d'anys, la nit del 24 de desembre -que els valencians sempre hem
anomenat nit de Nadal, perquè és la nit en què es celebra el naixement de
Jesucrist i que ara pràcticament tothom anomena amb el castellaníssim i
innecessari Nochebuena- fer un sopar frugal que només es diferenciava del d'una
nit quotidiana pel fet que, per a postres, es menjava fruita seca, com ara
ametles, avellanes, castanyes, bellotes dolces, figues seques, panses, etc., i,
per descomptat, el tradicional panfígol. Era un sopar lleuger que permetia
dormir bé i arribar amb forces i bona cosa de gana al dinar del dia de Nadal,
el típic putxero valencià amb pilotes, que abans s'anomenaven tarongetes perquè
tenen, aproximadament, la forma i la grandària d'una taronja petita. L'alcoià
Josep Garcia Llopis arreplega en el seu llibre Revoltim la cançoneta següent,
que ell recordava haver sentit en l'Alcoi de primeries del segle xx:
Passen bones festes,
festes de Nadal;
bones tarongetes
i un conill ben gran.
Actualment, a Alcoi, ja no s'usa la
denominació tarongeta -tothom en diu pilota-, però els valencians que viuen al
sud de la línia Biar- Busot continuen emprant-la amb normalitat. A Elx, per
exemple, no es diu de cap altra manera.
A partir dels anys seixanta del segle
xx va començar a entrar la televisió en les nostres llars i els valencians ens
vàrem assabentar que en altres punts d'Espanya -a Madrid, per exemple- la nit
de Nadal era costum fer un gran tiberi, amb angules, gambes, llagostins,
percebes, un besuc al forn o mig corder rostit i, per a postres, dolços a orri.
Nosaltres, immediatament, ho vàrem copiar i, ¡hala!, bona fartada per a sopar.
I l'endemà, dia de Nadal, com no volem renunciar a res, ¡això podíem fer!, a
menjar-nos l'olla de Nadal amb pilotes, el torró i tot el que siga menester. I
encara sort que el dia 26 de desembre, en què sempre hem celebrat el segon dia
de Nadal i ens hem menjat un bon plat de canalons fets amb les sobres del
putxero, ara ja no és festa i podem anar a l'ambulatori a buscar ajuda per a
combatre l'enfit.
I de les cançonetes de Nadal ¿què en
podem dir? Els valencians, durant anys i anys, hem cantat les nadales en la
nostra llengua. Manuel Sanchis Guarner en va arreplegar unes quantes que va
publicar en el seu Cançoneret de Nadal que, molt encertadament, ha reeditat
l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, acompanyat d'un CD amb tretze nadales
nostres interpretades per diversos grups i cantants de la terra. Fa uns anys el
Grup de Danses Carrascal d'Alcoi va editar el CD titulat L'asguilando. Cançons
populars del Nadal alcoià amb quinze nadales alcoianes. Eixes són les
cançonetes que els valencians hem cantat sempre fins que ens varen ficar en el
cap que en lloc de cantar allò de "a la rum rum, a la rum rum, figues i
panses i apagueu la llum" (també hi ha la variant "a la rum rum, a la
rum rum, figues i panses apaguen la llum") el que havíem de fer és mirar
"cómo beben los peces en el río", que es veu que és una cosa d'un
nivell intel•lectual més elevat. Però com açò de la globalització va i ve i no
s'entreté, ara, gràcies als mitjans de comunicació i als altaveus de les grans
superfícies, ja no ens interessa si "los peces beben y vuelven a
beber" o si el "chiquirritín está dormidito entre pajas", ara
l'interés rau en jingle bells, joy to the word, deck the halls, let it snow, up
on a housetop, sleigh ride, winter wonderland o here comes Santa Claus, tot amb
autèntic i inequívoc sabor americà, com toca.
De tota manera, com sé que,
afortunadament, encara hi havem uns quants valencians que estimem profundament
les nostres coses, reproduïsc tot seguit la lletra de Pastoret ¿a on vas?, una
cançó de Nadal genuïnament nostra. Aquesta nadaleta la conec d'Alcoi i la
lletra que aporte correspon a com l'he sentida cantar a persones de la meua
família. Vull aclarir, no obstant això, que la cançó és coneguda, amb variants
molt lleugeres, en diversos llocs de la nostra àrea idiomàtica, com ara Girona,
el Pirineu de Lleida, el Priorat, les Terres de l'Ebre, l'illa de Mallorca i
diverses poblacions valencianes.
Desitge un molt bon Nadal a tothom.
.
PASTORET ¿A ON VAS?
Pastoret ¿a on vas?
A la muntanya, a la muntanya
Pastoret ¿d'a on véns?
De la muntanya de vore el temps.
¿Quin temps fa?
Plou i neva, plou i neva
¿Quin temps fa?
Plou i neva i nevarà.
Pastorets que en aquella muntanya,
en aquella cabanya, estaven sopant.
Baixa un àngel que els allumenava
i els encaminava als peus de l'infant.
Pastorets que en aquella muntanya,
en aquella cabanya, estaven sopant
Baixa un àngel que els allumenava
i els encaminava als peus de l'infant.
Pastoret ¿què fas?
Feixos de llenya, feixos de llenya.
Pastoret ¿per què?
Per a calfar-me que fa molt de fred.
¿Vas molt llunt?
A un pesebre, a un pesebre.
¿Vas molt llunt?
A on el bon Déu ha nascut.
Pastorets que en aquella muntanya,
en aquella cabanya, estaven sopant.
Baixa un àngel que els allumenava
i els encaminava als peus de l'infant.
Pastorets que en aquella muntanya,
en aquella cabanya, estaven sopant.
Baixa un àngel que els allumenava
i els encaminava als peus de l'infant.
Pastoret ¿a on vas?
A la muntanya, a la muntanya.
Pastoret ¿d'a on vens?
De la muntanya de vore el temps.
¿Quin temps fa?
Plou i neva, plou i neva.
¿Quin temps fa?
Plou i neva i nevarà.
Pastorets que en aquella muntanya,
en aquella cabanya, estaven sopant.
Baixa un àngel que els allumenava
i els encaminava als peus de l'infant.
Pastorets que en aquella muntanya,
en aquella cabanya, estaven sopant.
Baixa un àngel que els allumenava
i els encaminava als peus de l'infant.
Fotos: Cuqui
.jpg)
2.jpg)
