I quin comboi -de paelles muntanyeses-
van organitzar els becaris (José Manuel i Jaume). Per a tot això, van comptar
amb l'ajuda de Heliberto, expert en vermuts i incansable aspirant a una beca; també amb el suport dels germans
Requena que, ja de vespra, es van dedicar al pecaminós acte de tirar mà a totes
les figues que es creuaven en els seus camins; oportuna va ser la col·laboració de l’Evaristo amb la seua
especialitat de gamba amb bleda al més pur estil de la marjal saforaui. Tot
aquest rimbombori va ser acompanyat, en silenci i sense soroll, per Ángel
Miguel Cifuentes que mentres vigilava la paella es preocupava que res faltara a
les taula i atent per si algú deia alguna parida, trencava aigües i havia de
posar remei. En parts és un entès, però servicial és únic.
Amb anterioritat al dinar, van
realitzar una visita a l'acurada almàssera local acompanyats de la mà experta
de Lluís Català que va donar explicacions molt interessants al grup.
Van agrair als 'Cerol' la seua
companyia així com el desinteressat obsequi. També a Luis, Vicent, Paquito de
Cocentaina i ... que mesclant música en conserva amb la pròpia en viu van donar
un bon repaso de peces festeres.
Amb aquesta jornada festiva, els nostres
xics majors tornen a la normalitat: deixaran
de calçar espardenyes i lluir cames morenes amb pantalons curts i donaran pas
-el proper mes- a un curs nou amb els habituals esmorzarets a base d'entrepà de
llonganissa, calamars o de lo que siga, però sempre acompanyats de molta
cultura.
I a l'octubre, la Secció de Jubilats
complirà set anys. I això no és poca cosa.
Fotos: Jaume Cantó i Cuqui
